Fidel a la tradició, el Teatre Centre de Manlleu tornarà a posar en escena, aquestes festes, l’espectacle nadalenc per excel·lència: els Pastorets. Seran tres sessions, el dia de Nadal a les 9 del vespre i els dies de Sant Esteve i d’Any Nou a les 6 de la tarda, al Teatre Municipal del carrer del Pont, escenari al qual l’entitat va retornar l’any passat, després d’un llarg exili, un cop enllestides les obres de remodelació de ¡equipament cultural.
Les representacions d’aquest Nadal, a més, tenen una significació molt especial, ja que es commemora el 125è aniversari dels Pastorets manlleuencs. Justament el Nadal de 1897, ara fa 125 anys, la Joventut Catòlica -l’actual Teatre Centre- va estrenar el seu nou teatre al carrer del Pont, amb la representació de ‘Los Pastorets nous’ de Joaquim Albanell, en una representació molt celebrada, segons les cròniques de l’època.
Tot i que l’historiador Esteve Gaja i Molist explica que, d’ençà de la fundació de l’entitat el 1877, a l’antic teatrí del Call de Ter ja s’hi havien fet representacions de Pastorets, és al teatre del carrer del Pont on aquest espectacle adquireix carta de naturalesa. Per això la data del 1897 és clau per entendre aquesta vinculació, gairebé orgànica, entre el Teatre Centre, el seu teatre del carrer del Pont i les tradicionals representacions de Pastorets.
Al llarg d’aquests 125 anys, les funcions nadalenques de Pastorets s’han mantingut de forma gairebé ininterrompuda, amb ben pocs parèntesis. En èpoques de decadència, les úniques representacions escèniques que es van mantenir van ser els Pastorets; i quan després de la guerra, per imperatiu legal, el teatre es feia en castellà, els Pastorets van mantenir viva la flama de la llengua i es van continuar representant en català.
Tot i que els més coneguts i representats són els de Josep Maria Folch i Torres, a l’escenari del teatre del carrer del Pont s’hi han fet altres Pastorets: des de ‘La Flor de Nadal’ de Francesc d’A. Picas, fins a ‘La redempció de l’esclau’ d’Antoni Molins, ‘Déu Infant’ de Ramon Pàmies, ‘La Rosa de Jericó’ de Josep Duró i, sobretot, ‘L’Estel de Natzaret’ de Ramon Pàmies, amb algunes escenes autòctones, de Francesc d’Assís Pujol. I també s’hi van estrenar les conegudíssimes composicions musicals de mossèn Aulet per als Pastorets manlleuencs, com el cor de dimonis, ‘A Satanàs invicte’, ‘A la vall de Natzaret’ o les corrandes de Jaume Andreu, que ja formen part del patrimoni cultural i de l’imaginari col·lectiu manlleuenc.
I en aquesta llambregada històrica al llarg d’aquests 125 anys de Pastorets, també són especialment rellevants les representacions del 1934, quan s’estrena l’escena de l’Anunciació i, per primera vegada, hi apareixen papers femenins. Després del parèntesi forçós de la guerra, el 1940 es reprenen les funcions de Pastorets, que es mantenen en el calendari teatral manlleuenc fins al 1964, quan es trenca la tradició. No serà fins al 1970 quan es recuperaran les tradicionals representacions nadalenques, de la mà d’una nova fornada de jovent, amb l’impuls de directors com Carles Molist o Antoni Anglada.
D’aleshores ençà, des del Teatre Centre s’han mantingut uns Pastorets que són emblema cultural de la població, al voltant dels quals, centenars de persones s’han aplegat, cada Nadal, per complir amb aquest ritual enjogassat de dimonis, àngels i pastors. I que també han esdevingut escola d’ofici i planter d’un munt d’actors i actrius que, des de les bambolines de la històrica sala, han arribat a fer de la interpretació la seva professió.
Els Pastorets de Manlleu compleixen 125 anys des que aquell 1897 van alçar el teló del teatre del carrer del Pont, i arriben a aquest Nadal en un magnífic estat de salut.
Felicitats i per molts Pastorets més!
Sessions Pastorets 2022-2023:
25 de desembre, a les 9 del vespre
26 de desembre, a les 6 de la tarda
1 de gener, a les 6 de la tarda
Pep Jané i Laura Sitjà han assumit la direcció de l’espectacle que compta, en els seus papers principals, amb les interpretacions d’Abel Cobos (Lluquet), Marcel Cobos (Rovelló), Josep Maria Pradell (Satanàs), Rosa Baulenas (Llucifer), Jordi Campàs (Sant Miquel), Albert Caballeria (Jeremies) i Pere Riera ‘Petrus’ (Getsè).
