Dolors Collell – la futura gestió del Teatre Municipal de Manlleu
La Dolors Collell, expresidenta del Teatre Centre, ha expressat aquests dies a través del 9 nou el següent article, us el compartim perquè pugueu llegir-lo.
L’Associació Teatre Centre i la futura gestió del Teatre Municipal de Manlleu
L’Associació Teatre Centre de Manlleu estrena aquesta Festa Major la comèdia “Enxampats”, la primera producció d’un espectacle al Teatre Municipal del carrer del Pont, després de la inauguració duta a terme el 28 de desembre de 2018.
L’emblemàtic teatre va tancar portes l’agost de 2006 amb l’obra “El més feliç dels tres”. Quinze anys després del tancament, dos anys i mig després de la inauguració i encara en pandèmia, Teatre Centre segueix sent un batec cultural actiu a la ciutat. Aquesta mateixa setmana, els joves han estat els protagonistes de l’enterrament de la bóta, participem activament a la Festa del Serpent des de fa anys, l’Emili Jané, ex-president de l’entitat, és el pregoner de Festa Major, tenim Junta renovada amb relleu generacional i estrenem producció al teatre del carrer del Pont. Ho fem amb una obra de petit format, ja ens hauria agradat estrenar-nos amb una gran producció que impliqués molta més gent, però quan es va inaugurar, el teatre no reunia encara els requeriments tècnics per fer-ho, ara que podríem fer-ho, la pandèmia no ens ho ha permès. Malgrat tot, Teatre Centre és viu i fa teatre. I no ha deixat de fer-ne al llarg d’aquests quinze anys.
El retorn al nostre estimat escenari del carrer del Pont per als darrers assajos m’ha permès constatar que el teatre ja té un bon equipament tècnic, els elements de seguretat que fan viable i segur un espai teatral també hi són, però el nou teatre encara no té ànima: ha perdut l’olor, l’encant i el ressò de tantes veus que hi han declamat versos i diàlegs des de fa dècades. I això em porta a parlar de la futura gestió d’aquest equipament cultural.
Fent una mirada enrere, cal en primer lloc posar en valor la vocació de servei públic de l’entitat: l’any 1999 es signa un conveni de col·laboració entre Teatre Centre i Ajuntament que permet programar conjuntament i fer funcions de teatre públic. L’any 2005 es constitueix la Fundació Privada Teatre Centre Manlleu, gestionada per un Patronat mixt; en aquest context es posen en marxa les obres de rehabilitació del teatre al 2006 que queden aturades per la crisi. El 2015 i per tal de poder desencallar les obres, es dissol la Fundació i tots els actius i passius passen a l’Ajuntament amb el compromís aprovat pel Ple que l’entitat tindria un paper de referència en el nou equipament. Les obres es reprenen al 2016. Al llarg d’aquest periple, l’Associació va cedir el seu patrimoni a la ciutat i va acceptar la dissolució de la Fundació de la qual n’era patró de ple dret sense demanar res a canvi.
Pel camí i des del 2013, Teatre Centre trasllada l’activitat a una nau del carrer Rusiñol que ha esdevingut l’espai teatral de referència de Manlleu: s’hi ha programat, s’han fet produccions pròpies, cursos i formació per a infants , joves i adults, l’espai ha estat obert a totes les entitats manlleuenques, s’ha mantingut viva la tradicional representació popular de “Els Pastorets”… tot això gràcies a la societat civil i gràcies al mecenatge de Benito-Novatilu. L’espai Rusiñol ha esdevingut la seu de l’Associació, un espai versàtil i polivalent que volem i hem de seguir mantenint.
Manlleu compta actualment amb dos espais de característiques diferents però ben equipats per fer-hi teatre. El teatre municipal encara té pendent l’acabament d’una darrera fase que finalitzarà amb un tercer espai escènic. Sens dubte, Manlleu hi ha sortit guanyant amb unes infraestructures de què no disposàvem, però ara és quan cal desplegar una política cultural i teatral a l’alçada. Per llegat històric, per experiència, per continuïtat en el temps, Teatre Centre ha de poder tenir accés a la gestió del teatre municipal com a actor fonamental per desplegar aquesta política i per tal que el nou teatre no sigui només un auditori sense personalitat sinó un focus de creació i de cohesió social, amb segell propi, obert a tota la ciutadania. L’Ajuntament n’ha de ser el garant i l’entitat hi pot aportar el capital humà i l’experiència per fer-lo funcionar. La seva implicació amb la ciutat és, segurament, una de les claus per entendre la supervivència de Teatre Centre entre les moltes societats que han existit a Manlleu des del segle XIX.
La proposta que hem treballat es concreta en establir un model de relació entre l’Ajuntament (amb el Teatre Municipal) i el Teatre Centre (amb l’espai Rusiñol). Parlar de política cultural i teatral és establir els paràmetres que hauria de seguir la planificació de les activitats circumscrites en l’àmbit de les arts escèniques que hauran d’acollir aquests equipaments tenint en compte la resta d’entitats i grups del municipi que generen activitat en arts escèniques. Seria la manera de treballar tots en una direcció sense caure en la competitivitat que en el terreny de la cultura sol ser nefasta i empobridora. I per suposat pensant en Manlleu però també en la resta de la comarca i del país. Arts escèniques és el paraigua que aixopluga les activitats culturals referides a tres grans àmbits i que s’inclouen en aquesta definició: teatre, música i dansa i per extensió les noves formes derivades de l’aplicació artística de les noves tecnologies: cinema, vídeo, etc.
L’activitat cultural, en l’àmbit que sigui, forma part de l’expressió més íntima de l’ésser humà. Les idees, les inquietuds, les passions, els desitjos hi cerquen la interpretació i comprensió de la realitat tant a nivell individual com col·lectiu. És per això que el rendiment d’una planificació cultural i els equipaments on s’hi desenvolupa cal buscar-lo sobretot en els beneficis socials, individuals i col·lectius que comporta. Individuals en tant que permeten una realització personal i el desenvolupament d’habilitats comunicatives, de treball en equip, de contrast d’opinió; col·lectius en tant que reforcen el sentiment de pertinença, de diàleg, de compartir experiències. És des d’aquesta visió que cal entendre la necessitat i importància de procurar que la cultura sobrevisqui més enllà de la simple balança econòmica que fa la indústria cultural. De fet una societat madura i desenvolupada és aquella que promou la seva cultura amb xarxes de museus, de biblioteques, de teatres…tres infraestructures potents que ja tenim a Manlleu. Ara és l’hora del teatre!
Concloent: sigui en el format que sigui, Teatre Centre ha de formar part de la gestió del Teatre municipal de Manlleu. Tenim un govern municipal que ha expressat aquesta voluntat, tenim una entitat disposada a assumir el repte i a garantir-ne tots els controls de gestió de fons públics que calguin, però no hem de demorar més la decisió. Avui ens reivindiquem com un col·lectiu ciutadà compromès amb la cultura, el teatre, les tradicions i la llengua del nostre país. Ara tenim les parets i l’equipament tècnic, però el patrimoni més important que té Manlleu és la seva gent. Hi som i hi serem.
Dolors Collell Surinyach
Ex presidenta de l’Associació Teatre Centre de Manlleu
